Aquest any el Laboratori d’Art Comunitari – LAC ha hagut d’adequar-se a la nova realitat, i la manca de possibilitats per treballar amb els col•lectius amb els quals col.laborem sovint, ens ha obligat a treballar propostes virtuals, evitant contactes i visites als hospitals, llar d’avis, escoles i centres de dia. Per això la proposta d’aquest any és diferent, amb 25 accions que també hem traslladat a la ciutadania i que també es podran fer durant l’exposició. Inauguració dissabte 24 octubre.

Artistes participants Andrea Martínez, Carol Jauregui, Helena Garcia, Laura del Valle, Monica Ballesteros & Monica Diaz (La Galia), Rosa Satoca i Zita Rodrigues.

Col.lectius participants Esfera Jove de la Fundació Marianao, Escola Antoni Gaudí, Col•lectiu de dones SUMA, Unitat de Sant Carles – Parc Sanitari Sant Joan de Deu, Grup de Persones amb Discapacitat de les Germanes Hospitalàries- Benito Menni, Servei de Rehabilitació Comunitària de Viladecans i Centre Penitenciari de Brians.

 

LES INSTAL.LACIONS QUE PODREU VEURE SÓN:

1. Fem un Café?, 2020.
La situació de crisi sanitària ens ha canviat el món tal com el coneixíem, la nostra manera de relacionar-nos, de divertir-nos, de trobar-nos, d’estar-hi. Una de les coses que més hem trobat a faltar ha sigut poder veure a les persones que estimem, ja sigui pel confinament, perquè estàvem ingressats a l’hospital, a una residència. Si bé és cert que la tecnologia ens ha permès mantenir el contacte, hem trobat a faltar poder trobar-nos, abraçar-nos, olorar-nos, sentir-nos. També presenten les instal.lacions Tres actes.
Relat comú del confinament i Caçatextures, Redescobrir la llar.

Andrea Martínez amb Said Bouchtat, Claudio Rete, José Domingo Carvajal Duval, Miguel Escudero Carbonell, José María Heredia Fernández, Cara de Ángel i Farah el Gazi Benyounes Metile.


2. Miralls, 2020.

L’autoretrat no deixa de ser una descripció que fa sempre referència a l’estat d’una persona en un moment determinat, és un dels exercicis d’anàlisis més profunds que es pot fer. Mitjançant ells es poden veure canvis en la transformació de la percepció que tenim de nosaltres mateixos com a individus. Diuen que les cares són el reflex de l’ànima.

Helena Garcia i Ulldemolins amb Artistes de Carrer Benito Meni: Ana I.H., Miguel T. Socorro R. Adela F. Susana M. Neus D. Daniel B. Oscar P. Núria Descalzo.


3. Natures Mortes, 2020.

Els objectes no només tenen una funció d’utilitat sinó que també ens evoquen records, emocions, desperten la nostra imaginació,  ens acompanyen… En els dies de confinament les rutines han estat un element important del dia a dia i en aquestes rutines, els objectes que ens envolten i que intervenen han tingut  un paper molt important. També, en aquest equip de treball, es van realitzar altres dues instal.lacions: Mirades Enfora cada dia hi ha algun moment en que mirem a fora a través d’una finestra, de la porta de l’habitació, del balcó o de la porta d’entrada. Davant d’això les nostres participants han volgut mostrar-nos també les seves mirades en fora, moments viscuts molt reiteradament en els dies de confinament. I per últim, L’Abraçada. Aquests dies ens han tret les abraçades i tots sabem com d’importants són a la vida. Aquestes ens han ajudat a reflexionar sobre les nostres necessitats emocionals i físiques reconeixent el què ens passa per poder superar i avançar cap a un millor estat emocional.

La Gàl·lia amb Col·lectiu SUMA, grup d’alfabetització, Fundació Marianao, coordinadora Laura Vidal i Conchi Zapata, Encarna Cano, Isabel Melenchón, Lola Palomares, Manoli Ramos, Carmen Pérez i Escola Antoni Gaudí.


4. Construir el futur en el present, 2020.
Un projecte d’escultura ceràmica, smniar futurs per a construir el present.  La sociedad compleja en la que vivimos nos exige un desafío a la construcción de un futuro más justo y armónico, elaborado a partir de imágenes sobre la base de nuestros sueños y utopías. El futuro está en nuestras manos. Perspectiva. Una actitud frente a la vida y los acontecimientos, una sistemática mental (Agustin Merello, 1973), acompañada de herramientas metodológicas y promotora de creatividad en la construcción de escenarios futuros, diseñados y proyectados en nuestras acciones en el presente (Washington Uranga).

Zita Rodriguez amb alumnes 3r ESO Institut Camps Blancs: Achraf EL Antit, Ivan Fragoso, Aroa Cortés, Dunia.


5. La màgia de la imaginació: la millor companyia per passar el confinament, 2020.
Aquest és un dels projectes que es van realitzar en línia en ple confinament, una proposta que es basava en el joc com a eina d’entreteniment.
Fa uns anys, els mobles de casa estaven dirigits cap a la xemeneia, les famílies es reunien al voltant del foc. Quan va arribar la tele a les cases, la disposició dels mobles es va adaptar a la pantalla, i va canviar-ho tot. Durant el confinament passem molt de temps al saló de casa, o a la nostra habitació. Quins objectes ens mantenen entretinguts, jocs de taula, videojocs, tele?  Tenim companyia, una mascota, fem manualitats? Us convidem a donar forma a les respostes en un teatre d’ombres, un zoòtrop o un taumàtrop, els objectes que van ser els besavis de la tele.

 Nien Boots, amb les propostes que va anar recollint des qui es van animar i veureu en aquesta exposició.

8. Un nou logo pel LAC, 2020.
Un nou logo pel LAC, que està quiet i que també es mou, que juga amb les seves lletres i totes diverses. Les mil cares d’un projecte que és obert, divers i heterogeni.

Carol Jáuregui, dissenyadora gràfica.

7. Laura del Valle
8. Rosa Satoca